Conscients de la capacitat de les tradicions religioses i espirituals per generar camins cap a la plenitud de l’ésser humà, apostem per convertir la diversitat en una font d’inspiració per construir un nou ordre mundial. Totes les tradicions ens aporten eines per a la interioritat, ajudant-nos a pacificar-nos i a deixar aflorar la saviesa, i per a l’acció solidària i compassiva, que abasta tots els éssers vius i el planeta.

El diàleg interreligiós genera una societat més cohesionada, distesa i eficient, i per això apostem per la solidaritat i la coneixença mútua i per valorar i respectar totes les conviccions. Ara bé, invitem a seguir el criteri de la humanització: volem deixar de banda tota utilització fonamentalista i demanem perdó per l’exclusivisme de les nostres tradicions.

Creiem que les mancances personals afecten significativament la manera com vivim la nostra religió i els reptes del diàleg interreligiós. Ens sembla necessari cultivar identitats més obertes i reforçar l’escolta, la comprensió i l’empatia. Tota identitat està sempre en procés i això requereix autoconsciència i auto-crítica. Conèixer i entendre l’origen de les nostres dificultats personals ens per-met gestionar-les adequadament i fomentar un esperit obert en nosaltres i en els qui ens envolten. Volem apropar-nos al Misteri amb humilitat i receptivitat. No volem solidificar cap idea sobre Déu, l’Absolut o la Realitat Última.

Creiem que la responsabilitat és individual i col·lectiva i que és important que les nostres vides reflecteixin els valors que defensem. En aquest sentit, ens sembla necessari construir valors alternatius a les relacions de domini que provenen del patriarcat i que s’expressen en certes relacions entre homes i dones, però també en l’alienació de tota aquella persona considerada diferent.

Volem subratllar que en la majoria de les tradicions religioses les dones estan en un segon pla i que creiem que no existeixen bases morals, ni pràctiques, ni biològiques, ni psicològiques que justifiquin aquesta desigualtat, que és un gran obstacle per construir la pau en les famílies, en la societat i en el món. Hem d’aconseguir entre tots la igualtat entre dona i home en el si de cada tradició religiosa, fomentant la mútua cooperació i el diàleg tant intrarreligiós com interreligiós. És indispensable que en cada tradició sigui la pròpia dona el motor del canvi.

Proposem, doncs, desenvolupar una nova consciència global basada en la transculturalitat i en la interculturalitat. Les nostres diferències, en lloc de ser obstacles, poden ser motiu de fecundació i d’interpel·lació per a una autocrítica honesta. Allò que ens humanitza no és el fet que pensem tots igual, sinó que mirem cap a la mateixa direcció. A mesura que cadascú de nosaltres revisi els seus prejudicis i comportaments des de la profunditat i la transcendència, que són més enllà de qualsevol idea i qualsevol identitat, s’anirà fent possible un món nou.